1. Conscienciació de la crisi directiva existent en la política actual. La mediocritat és una tònica habitual entre els càrrecs públics més representatius precisament en un moment en què s’han d’afrontar reptes col·lectius d’una gran complexitat.

2. Potenciar la importància i transcendència del lideratge polític davant el tòpic imperant que l’únic important per modificar qualsevol statu quo és “la força del poble”.

3. Saber “guanyar-se” la gent és la clau de l’èxit. Aconseguir-ho requereix un continuat entrenament del caràcter i saber captar el clima col·lectiu, així com entendre l’evolució dels temps.

4. El lideratge polític no consisteix a anar a remolc dels esdeveniments i mirar de treure’n profit electoral. Significa tenir la capacitat de crear-los i controlar-los en pro d’un ideal o d’un projecte polític.

5. Donar als participants del programa unes pautes caracterològiques que han d’esdevenir el tronc central de la seva personalitat política. El lideratge polític és singularitat i no pas el gregarisme imperant avui als partits.

6. Fomentar una capacitat de diagnòstic dels reptes i problemàtiques de la societat catalana. Tot aquell dirigent que aspiri a tenir un ascendent sobre el seu poble cal que, prèviament, tingui la determinació i els coneixements per fer-ne una radiografia col·lectiva.

7. Exercir una política eficaç i motivadora no pot materialitzar-se només a través d’una atractiva fotogènia i un discurs robòtic i pla. Tenir un ascendent damunt una col·lectivitat requereix elaborar un pensament i una imatge polítics propis.